Todas las entradas por elterreno

Hostal Balaguer

Anuncios

Visión de El Terreno año 1933

MIRADOR

SETMANARI DE LITERATURA ART I POLITICA

Any V. Núm. 254 – Barcelona, dijous, 14 desembre de 1933

LES BALEARS DESENCALMADES

Els mallorquins per adopció a Mallorca per tota la vida. Heus ací el programa de molts -força més dels que la majoria dels mallorquins sospiten – jueus alemanys que hi desembarquen. El país és bo. La infiltració s’accentua cada dia més. N’hi ha que tenen un do singular d’aprendre idiomes, alguns ja parlen el mallorquí i fins prescriuen i tot. Uns intenten establir-se de metge o d’advocat. Altres, de més reduït bagatge intel·lectual, s’avenen a tot. N’hi ha que fan la competència a les minyones de servei, altres fan de pagès o de repartidors de llet. Un modest corrent, diguem-ne sionista, s’ha dirigit vers Mallorca com una altra terra de promissió. Darrerament es feien gestions per comprar uns terrenys a Santa Ponça, la millor finca de les Balears, llocs deis més verges d’estrangerització que encara queden, per a edificar hi dues mil casetes, una ciutat de debò per als jueus alemanys benestants.

A Mallorca per passar l’hivern. Aquest altre programa és per a ús d’anglesos o nord-americans, més sovint nord-americanes, que arriben a l’illa directament des de Nova York, acompanyades de servei, gossos, cavalls, automòbils i gigolos, sense que es sàpiga si hi romandran mesos o si l’endemà l’humor capritxós farà que en pocs minuts es facin fer les disset maletes i se’n tornin.

EL TERRENO

Es un barri de Palma una mica apartat del barri antic. Materialment, es troba a deu minuts de tramvia ; espiritualment, distanciat de cinc segles i per l’abisme infranquejable de dues morals antitètiques.

Al Terreno : hotels,. pensions i xalets, habitats, en ordre decreixent, per saxons, germànics, gals, etc. De mallorquí, cap. Aquest és l’estranger. Com el suís a Davos o a Saint Moritz, el palmesà al Terreno, mig avergonyit sota les mirades encuriosides d’un grup en tertúlia, sent que al·ludeixen tot passant com una cosa rara.

Tots els rètols, en idiomes estrangers. De vegades un mateix títol està traduït a tres o quatre idiomes, rarament al castellà.

Tothom és estranger, el que habita la gran mansió senyorial, la florista del costat (les flower shops són particularment abundants), l´ataconador de la cantonada i el venedor ambulant del xamfrà.

De botigues i botiguetes n’hi ha moltes. Bona part d’elles muntades per ex-turistes que han acabat els diners, però no les ganes de prendre el sol mallorquí. Un bon dia, però, si a mà ve, aixequen el vol deixant un bon passiu i, si molt convé, la dona i tot, convenientment acompanyada d’un parell de criatures.

El Terreno és un món. Hi ha individus que d’ençà que posaren el peu a l’illa no se n’han mogut mai. Anaren a Mallorca perquè és un dels llocs més barats d’Europa per a beure whisky i vegetar. Al Terreno d’alcohol no en manca, dessota hi ha el mar, de sol en fa com arreu. Per què moure-se’n?

Profusió de persones d’edat. A certes hores, el Passeig és una dilatada parada de nets i polits sexagenaris bancs i cadires ocupades per avis i avies de cinema americà, blancs de cabells i galta rosats. Aquestes escenes d’ambient reposat i gairebé quàquer són de migdia. A la nit n’hi ha unes altres de molt diferents, a càrrec d’uns protagonistes també molt diferents, que no són pas sempre el millor de la colònia i de llurs respectives cases. Els seus llocs de concentració son clubs diversament adjectivats, però de finalitat única: beure alcohol en comú.

Els personatges d’aquesta darrera mena donarien molt a parlar. Em limitaré a dues figures femenines força conegudes.

DOS TIPUS

L’una és l’ex-amiga del famosíssim ex-alcalde de Nova York, Jimmy Walker, mundialment reputat com a the best dressed man of New York. Aquesta senyora és la reina de la colònia nord-americana més o menys tèrbola. Junt amb els seus acòlits, dóna motiu a les colònies anglesa i francesa per a malparlar de la nord-americana. Fa poc li fou imposada una penyora perquè sortia, nua com un cuc, a prendre el sol al balcó de casa seva. Es probable que va fer això prèvia ingestió d’alguna beguda. Que era al matí? No hi fa res. Exactament com si fos a la matinada. Per beure no existeix horari; l´única excepció és l´hora d’aixecar-se del llit; aleshores la gueule de bois només permet Salt Fruit.

No la vull pas equiparar amb l’anterior; aquesta és una bona senyora i que frueix de força consideració. Actualment negocia en objectes artístics que compra en pessetes i ven en dòlars. Es molt popular degut a haver estat estrella de cinema i la muller de Rodolfo Valentino. Es la Natatxa Rambova, però tothom l´anomena familiarment Natatxa.  Es una mica espiritista i conten que un dia aconseguí comunicar amb l’esperit de Rudy. Estigueren xerrant una estoneta. Així li valgué que l’anterior company seu (l’actual és espanyol), gelós de mena, l’empaités per la casa amb un punyal florentí autèntic que esteva en venda.

En el ram masculí hi ha figures carregades de fama ; hi ha gigolos molt importants i esportius, que porten cotxes magnífics i braçalets de cadeneta; posem per cas, un de conegudíssim al Ritz de París, propietari d’un sumptuós Delage.

FLUX I REFLUX DE BABILONISME

Tot això, però, tot just acabat de néixer, es va acabant. A Mallorca no hi ha gaire terreny abonat per a l’arrelament d’aquestes plantes exòtiques. Fa cosa d’un any no hi havia més que un cabaret ; ara ja n’hi ha dos o tres de tancats per fallida comercial. Em fa l´efecte que això vol dir alguna cosa.

Semblantment, fa poc hi anà i és d’esperar que dintre poc desapareixerà, almenys en l’actual grau, una altra mena de clientela. Després dels traficants, són els primers que han estat atacats governativament. Es tracta de gent d’aficions de si escandaloses, però en general poc amiga d’exterioritzar-les. I a Mallorca no transcendien pas gaire degut al fet de tractar-se (aquest passat estiu) del bo i millor del món en aquest ram. La veritable high life del tercer sexe, milionaris i fins i tot gent més culta que la dels altres sectors turístics. Llur seu varia a intermitències irregulars. Unes temporades enrere era El Caire ; darrerament, un dels punts més turístics del golf de Nàpols,  l´illa de Capri, a l’ombra del vell Vesuvi. La darrera temporada, Mallorca ha merescut llur elecció. Lords anglesos, artistes francesos, rics de l’Europa central hi feren cap. Tots es trobaven i tots es coneixien. Sojornaven tranquils, amb una pau i harmonia encantadores. Aprofitant la proximitat, alguns d’ells volgueren conèixer el barri xinés barceloní; retornaren fastiguejats. Encara hi ha classes, dintre unes mateixes desviacions.

Un dia, el governador va expulsar-ne dos o tres de i prou significats. Llurs companys acudiren a acomiarlar-los en nodrit grupet, agitant des de la punta de l´escollera, incansablement, mocadors amples i virolats. Això els delata, i l’endemà eren ells els expulsats. Aquesta vegada, a llur partida no assistí cap grupot ni cap individu ; només allà al lluny, per allí el vessant del Castell de Bellver, es podia veure en un terrat com voleiava un gran llençol, al qual els expedicionaris embarcats cap a Marsella adreçaven gavert llurs mirades xopes de recança.

LA LLAVOR ESTRANGERA SEMBRADA ARREU DE L’ILLA

El Terreno és on hi ha la major concentració d’estrangers; però els turistes, residents o no, estan escampats arreu de l’illa.  A qualsevol hora del matí, pels mercats, podreu admirar anglo-saxons respectabilíssims, d’indumentària més o menys colonial, i penjat al braç un cabàs o senalló de la compra més primari que el que carreteja per la Boqueria qualsevol pubilla del Baix Aragó. Llestos del mercat, se’n van, d’aquella mateixa manera i ben proveïts, a la barberia o a la terrassa del bar més de moda i més elegant.

Erraria qui cregués que pel fet d’anar al mercat amb un cabasset sota el braç, aquests correctes i distingits senyors s’esmercen en altres tasques. No ; ja no en fan cap més en tot el dia. Tot ell és dedicat a una vida contemplativa que marxa al compás de les lentes bocades que treuen de la pipa. També llegeixen. Ells deuen trobar llurs lectures divertidíssimes, de gran emoció i tot. En un cap d’illa en vaig trobar un que devorava un llibre que em va semblar prou voluminós pel títol que es podia llegir a la coberta : L’únic relat verídic i fidel de la partida que sostingueren Tal i Tal (nom de dos campions) en el Campionat de Bridge del País de Gales.

En un altre indret prop de Formentor hi havia un senyor que durant un mes seguit es dedicava, dia darrera dia, a la  lectura i traducció d’un llibre escrit per una mema d’abadessa japonesa que, a finals del segle passat, havia fundat una mena de sub-religió que era tenia més de cent adeptes. Veient que es dedicava a feines tan transcendentals, fins el van prendre per espia.

No sé si les senyores londinenques són més propenses que els homes a l’artritisme, però el cert és que a Mallorca és més copiós el cens femení de la colònia anglesa, i igual ocorre amb la nord-americana. Àdhuc cada temporada d’hivern hi fa cap un pintor especialista a retratar-les. Es molt sol·licitat, perquè corre la fama que, sense negligir la semblança, les rejoveneix equitativament de tot arreu. Una de les coses més celebrades dels retrats d’aquest pintor són les mans. Ha trobat un tipus de mans, sempre les mateixes, molt del gust de la clientela. Sempre són iguals; m’han dit que són les del propi pintor, que se les autorretrata.

Moltes d’aquestes senyores frisen per l’aventura. Voldrien trobar un torero a cada porta. N’hi ha que s’han hagut d’acontentar raptant un xofer de taxi : una excursió a les Coves, un petit desmai pel camí…  Després, l’endemà mateix si voleu, el xofer les saluda sol·lícit. Se’l miren per sobre l’espatlla amb un posat enravenat dintre la millor tradició senyorial i puritana.

GLÓRIA I HONOR AL TYPICAL

Hi ha una minoria de residents que se podria anomenar super-rics. Com és natural, acostumen a ésser nord-americans. Van darrera de tot el que és típic que és una delícia. Es tota una sort per als mallorquins. Els argenters palmesans, que travessaven una aguda crisi, han tret, com es diu vulgarment, faves d’olla. La debilitat  de les estrangeres riques són les joies antigues i d’una manera molt especial les de pagesa mallorquina. A Manacor treballa com mai una fàbrica de perles imitació. A base del typical es fan molts bons i sanejats negocis.

Molts d’aquests milionaris, encara que hi vagin per una temporada, seguint el pendent de la seva cultura, que els emmena directament cap a tot el típic, es creuen obligats a comprar o a arrendar una casa senyorial de camp, Majorcan house and garden, mallorquina dels fonaments a la teulada. Hi ha una colla d’agències mig estrangeres que fan uns bonics negocis amb aquestes transaccions.

Per aquest procediment moltes cases nobles i senyorials de Mallorca, llars de llinatges del temps de la Reconquesta, van a parar a mans d’uns senyors de Birrningham o de Chicago. Als mallorquins això els fa certa pena. Es clar que cobren en lliures o en dòlars; però són ja tantes aquestes cases! : Sa Taulera, Raixa, Son Vich, Canet, etc. Els nous propietaris ho deixen intacte ; tot lamentant-se de la manca de confort, hi instal·len bany i, si és possible, calefacció central.

I sigui el que sigui el motiu pel qual han adquirit la finca, es passen la temporada organitzant festes i parties de tota varietat, tes, week ends col·lectius i sopars monumentals. No és res de l’altre món que es gastin quatre o cinc mil duros en una festa.

Molt de tard en tard, alguna família noble palmesana es veu obligada a assistir a una d’aquestes parties. A les senyores els fa tanta gracia com tirar-se de cap a mar ; les que hi pateixen més són les que han constituït família : quan fumen, estosseguen, quan beuen els espurnegen els ulls i  s’ennueguen.

Però l’exposició d’aquests aspectes — els darrers de què parlarem — que ara anàvem a iniciar, ja no cap en aquest reportatge.

CARLES SENTIS 1933

Transcripción Jordi M. Vich Burguera

La Policía levanta acta del exceso de ruido en la antigua discoteca Bulevar Mediterráneo, situada en Gomila 2019

020202 (640x480)

El local nocturno ahora llamado Pradda multiplicaba casi por cuatro la sensación sonora máxima permitida

raquel galán palma 11.02.2019 | 21:51

La Policía Local levantó acta el pasado fin de semana del exceso de ruido procedente del local en el que antiguamente se hallaba la discoteca Bulevar Mediterráneo, situada en la zona de Gomila. El establecimiento nocturno ahora llamado Pradda, ubicado en la plaza Mediterráneo, fue sometido a varias mediciones sonométricas sobre las tres de la madrugada del sábado día 9 y “tres de ellas dieron más de 11 decibelios por encima de lo permitido en la ordenanza municipal de ruidos”, tal y como informó ayer la Policía.

La sensación sonora percibida por los afectados prácticamente se cuadruplicaba, debido a que cada tres decibelios que superan lo permitido implica que se duplique la percepción del ruido por parte de los oyentes. Los vecinos han interpuesto varias denuncias ante la Policía por las numerosas molestias que les causa el local nocturno, que les impide dormir los fines de semana, por lo que agentes de la Patrulla Verde se personaron la citada madrugada del sábado para llevar a cabo las mediciones.

Tras comprobar que el dueño tenía en regla todas las licencias necesarias pero incumplía el nivel de ruido máximo permitido, los policías locales levantaron acta y remitirán un informe al área de Sanidad de Cort para que decrete las medidas correctoras a aplicar.

https://www.diariodemallorca.es/palma/2019/02/12/policia-levanta-acta-exceso-ruido/1391121.html

Los urbanistas apremian para que el Plan Litoral de Ponent no “acabe en saco roto” 2019

Los autores del proyecto de conectividad del Terreno y Marítimo confirman el retraso, aunque quedan 4 años, y los vecinos reclaman un plan de usos

lourdes duran palma 01.02.2019 | 02:45

Los ganadores del anteproyecto de conexión y mejora de accesos entre El Terreno y el Paseo Marítimo, los urbanistas y arquitectos Xavier Andreu Joan Fortuny, no han perdido la esperanza de que se lleve a término el Plan Litoral de Ponent, financiado con los fondos Feder de Europa pero al confirmar “el retraso en las obras”, temen que “el muy necesario plan pueda acabar en saco roto”, indica el arquitecto Fortuny.

Con todo, quedan cuatro años puesto que los fondos Feder de cofinanciación concluyen en 2022, “pero las obras van atrasadas y opinamos que el Ayuntamiento debería ponerse las pilas; con unas elecciones de por medio, no debería quedar interrumpido. Sería un error lamentable”, comenta el arquitecto mallorquín.

Desde Urbanismo confirman que se contemplan partidas para dos proyectos concretos: la redacción del proyecto ejecutivo de s’Aigo Dolça, ganado por el estudio Barceló Balanzó, y el de Joan Miró 43, la expropiación del terreno para construir en él un equipamiento de uso sociocultural.

En concreto sobre el anteproyecto que pretende acercar El Terreno al mar este año “se van a redactar las propuestas del acceso a la Quarentena, las escaleras hacia la plaza Mediterráneo y la remodelación de la plaza Gomila.

“Se sacará a licitación la redacción de los proyectos ejecutivos, es decir, los que definirán las obras. Una vez aprobados, se ejecutarán en 2020”, indican desde el departamento de Urbanismo. Recuerdan que en 2018 se expropió y derribó el Zhivago.

Vecinos

Xavier Abraham, en representación de los vecinos del Terreno, está contrariado. “Le recuerdo al Ayuntamiento que el derribo del Zhivago era una promesa electoral que no tiene nada que ver con el Plan del Litoral de Ponent, y que del proyecto de conectividad no han hecho más que el estudio”.

Abraham indica que “nuestro caballo de Troya es el plan de usos que hemos pedido para la zona y que sigue sin redactarse”. “Está muy bien que se hagan los enlaces si paralelamente se establecen medidas para evitar que se alquilen locales de discotecas a precios baratos y que están provocando molestias muy serias a los vecinos. No se está cumpliendo la ordenanza de ruidos. cada dos por tres hay peleas. Es insoportable. El plan de usos ni está previsto ni redactados”, subraya molesto.

Las siete conexiones naturales del Pla Calvet de 1901 han servido a Andreu y a Fortuny para establecer su proyecto de conexión, al que han superpuesto el Plan Alomar de 1943. De estas “tramas” ellos establecen tres ámbitos de actuación que abarcan las antiguas siete conexiones: Portassa, Nazaret, Pedrera, Quarentena, plaza Mediterráneo, Tito’s y s’Aigo Dolça.

En opinión de Joan Fortuny “el del Terreno sería un proyecto piloto para resolver el problema de los barrios vecinos de Cala Major y San Agustín. Sería importante que arranque el Plan de Ponent porque Palma no es un pueblo con un centro histórico y barrios sino que la ciudad es una metrópoli y como tal debe aplicarse aquí lo que ya funciona de manera natural en otros barrios como es rafal, Vivero, Son Gotleu, integrados a la vía de cintura, mientras que el litoral ha crecido sin equipamientos, desordenado”. Urge hacer el plan de Ponent”, indica.

https://www.diariodemallorca.es/palma/2019/02/01/urbanistas-apremian-plan-litoral-ponent/1387869.html